Del big bang
fins avui
La primera passa d’aquesta gran aventura ens porta als orígens de l’univers, fa 13.800 milions d’anys.
Fes un viatge a través del temps per conèixer els primers pobladors d’aquestes valls i ser testimoni del naixement i l’evolució d’Andorra al llarg de la història.
Grans èpoques
Portes d'entrada
El big bang o gran explosió és la hipòtesi més acceptada avui sobre l’origen de l’univers. La creació de la matèria, l’espai i el temps ens situen en un remot punt d’inici, fa 13.800 milions d’anys.
En aquest apartat, podràs conèixer l’aparició de les estrelles i les galàxies, la Via Làctia i el sistema solar, el planeta Terra i l’evolució dels continents. Sabràs quan va néixer la vida i com va evolucionar. Seràs testimoni de la formació del relleu i els plegaments que van donar lloc a la serralada dels Pirineus.
La prehistòria és el període de la història de la humanitat previ als registres escrits.
Les valls del que avui és Andorra han estat un canal de comunicació al centre del Pirineu, on es creuen el clima humit atlàntic per la conca de la Garona i l’ambient sec de la vall de l’Ebre, i punt de pas per als animals i les persones.
A la balma de la Margineda, un abric sobre el riu Valira, hi ha evidències d’ocupacions estacionals de caçadors de cabres pirinenques fa 14.000 anys.
Entre 1300 i 1100 aC, les riberes de la Mediterrània oriental van ser l’escenari de migracions de guerrers. La implantació dels grecs i dels fenicis a la Mediterrània occidental va tenir una importància decisiva.
Amb les colònies gregues a la costa, a partir del segle VI aC, es va generalitzar l’ús del ferro i del torn i la producció agrícola va augmentar. Així apareixen les primeres entitats polítiques als territoris ibers. A partir del segle IV aC, es van produir canvis demogràfics i econòmics que van portar a la formació d’estats arcaics, amb una administració incipient que utilitzava l’escriptura.
Cap a la fi del segle V i principis del segle VI, amb la desintegració de Roma, la província de la Tarraconense va experimentar un buit de poder, que va omplir parcialment l’antiga aristocràcia provincial i els nous dirigents visigots. L’hostilitat dels francs cap als visigots del sud va renovar la funció defensiva de la fortalesa del roc d’Enclar: Andorra, integrada en un sistema de defensa depenent d’una autoritat forana, assumia per primer cop el caràcter fronterer.
Les valls del que avui és Andorra han estat un canal de comunicació aJa a la baixa edat mitjana, en concret el 1419, els andorrans van obtenir del bisbe Francesc de Tovia el poder d’escollir síndics entre els membres del Consell de la Terra. El Consell era el mediador entre la població i els senyors i, entre altres, centralitzava els cobraments i el pagament de la quèstia.l centre del Pirineu, on es creuen el clima humit atlàntic per la conca de la Garona i l’ambient sec de la vall de l’Ebre, i punt de pas per als animals i les persones.
A la balma de la Margineda, un abric sobre el riu Valira, hi ha evidències d’ocupacions estacionals de caçadors de cabres pirinenques fa 14.000 anys.
L’evolució política d’Andorra a partir del segle XVI no va ser totalment diferent de la dels països del voltant, però no va ser tampoc una rèplica: hi va haver una construcció estatal pròpia. L’Estat va adaptar-se al canvi d’escala i a la llunyania dels centres de decisió, que van transformar els veïns en poderoses monarquies.
Enric IV de França va ancorar Andorra al domini reial el 1607. A partir d’aleshores, els interessos polítics d’un dels consenyors eren els de l’estat més poblat d’Europa. La Seu d’Urgell va viure un trasbals similar. El dret de mecenatge que permetia al rei catòlic nomenar qualsevol bisbe de la seva elecció a partir del 1523 va vincular el bisbat d’Urgell a les polítiques dels Àustries.
Les relacions amb França, truncades per la revolució de 1789, es van restablir l’any 1806 gràcies a la negociació per part de les autoritats andorranes, que al llarg del segle XIX van anar prenent consciència de la sobirania política. En aquest context, i amb conflictes tant amb França com amb la Mitra, el Consell General va emergir com a institució representativa dels interessos andorrans.
Andorra va tancar el segle XIX amb les primeres passes cap a la modernització. Després de la Nova Reforma de 1866, que atorgava el dret a vot a tots els caps de casa, es va anar forjant una consciència nacional i es van posar les bases per a la transformació social, començant per l’obertura d’un primer col·legi femení a Canillo l’any 1882, gestionat per les monges de la Sagrada Família de la Seu.
