Del big bang fins avui  > Antiguitat 
Del big bang fins avui
Antiguitat

La implantació dels grecs i dels fenicis a la Mediterrània occidental, entre el 1300 i el 1100 aC, va tenir una importància decisiva en la transformació econòmica, social i política d’aquestes terres. A partir del segle VI aC, amb les colònies gregues a la costa del que avui és Catalunya (Empúries i Rodes) es va generalitzar l’ús del ferro i del torn i la producció agrícola va augmentar. És en aquest moment que apareixen les primeres entitats polítiques als territoris ibers, entre ells, les valls pirinenques habitades per ceretans i andosins.
A partir del segle IV aC, es van produir canvis demogràfics i econòmics que van portar a la formació dels primers estats arcaics, amb una administració incipient que utilitzava l’escriptura.

antiguitat
Moneda tardo-romana. Foto: PCA / Alex Tena
Antiguitat

Cap a la iberització (1200-600 aC)

La iberització és un fenomen complex. El creixement demogràfic de les comunitats del bronze final s’assenyala com el motor de canvi que va obligar les comunitats a adaptar-se a noves necessitats i exigències. Els elements externs van ser igualment importants, aportant elements que van ajudar a l’evolució de les comunitats protohistòriques.

En un primer moment, el comerç de productes d’origen fenici va servir per aguditzar  l’estratificació social, ja que eren béns de prestigi destinats a les elits. A partir del segle VI aC, amb la fundació de colònies gregues a la costa com Emporion (Empúries) o Rhode (Rodes), es van introduir nous elements tecnològics que van ser clau en les transformacions: la generalització de l’ús del ferro i del torn van ser clau. L’aplicació  del ferro en eines agrícoles va permetre incrementar la producció, necessària per fer front a l’augment de la població.

Fíbula segles II-I aC. Foto: Alex Tena
Fíbula segles II-I aC. Foto: PCA / Alex Tena
Antiguitat

Romanització (a partir del segle II aC)

L’ocupació romana del Pirineu es va produir a partir de mitjan segle II aC, després de la conquesta de la Gàl·lia Transalpina amb l’objectiu d’assegurar la unió terrestre entre la península Itàlica i la península Ibèrica. Les maniobres militars a través de la serralada havien començat abans i, en el context de la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos (218-201 aC), és cèlebre el pas d’Anníbal Barca amb un exèrcit format per 90.000 soldats d’infanteria, 12.000 de cavalleria i 37 elefants per atacar Roma.
A partir del domini romà, l’estratègia passava per controlar el pas que remunta el Segre cap a la Cerdanya, la strata Ceretana, i que permetia la mobilitat de les tropes a través del territori, on es va crear una xarxa d’assentaments militars per garantir el flux de recursos agrícoles, ramaders i metal·lúrgics. Aquesta presència militar va afavorir l’arribada de productes forans, fins al punt que la majoria d’importacions que s’han trobat als jaciments andorrans apareixen a partir d’aquest moment.

Bol de ceràmica d’època tardo-romana. Foto: Alex Tena
Bol de ceràmica d’època tardo-romana. Foto: PCA / Alex Tena
Antiguitat

Crisi i transformació (a partir del segle III dC)

A partir del segle III dC, l’imperi romà va sofrir un seguit d’esdeveniments que anunciaven la seva desintegració. La crisi era política, econòmica, social i militar, amb dos potents factors de canvi: la pressió dels pobles germànics i l’expansió del cristianisme, que va alterar l’ordre social. L’any 378 dC, els visigots van derrotar l’exèrcit romà i les tropes d’Alaric van saquejar Roma el 410 dC.

Aquesta inestabilitat va tenir el seu ressò a les províncies. A partir de mitjan segle II dC i durant tot el segle següent, les ciutats hispanes van entrar en decadència. A Iulia Libica es va abandonar el fòrum i es van desmantellar alguns monuments, en una crisi que va coincidir amb un procés de ruralització.

A Andorra són perceptibles canvis en els patrons d’ocupació dels jaciments.

Sivella de bronze (antiguitat tardana). Foto: Alex Tena
Sivella de bronze (antiguitat tardana). Foto: PCA / Alex Tena

Comentaris recents

No s'han trobat comentaris.