Del big bang fins avui  > Prehistòria  >  Els primers pobladors i l'entorn
Prehistòria
Els primers pobladors i l'entorn
Punta de projectil de quarsita, 12000-9700 aC. Jaciment de la Balma de la Margineda (Aixovall). Foto: PCA/Àlex Tena.

Les característiques geogràfiques d’Andorra van tenir molt d’impacte sobre les societats humanes des del paleolític. El fet que les valls es trobin al centre del Pirineu, entre la conca de la Garona i la de l’Ebre, va ser un factor determinant per a les poblacions de les planes veïnes que depenien de la caça i la caça, al seu torn, depenia del clima.

Els caçadors del paleolític van deixar eines i mostres d’art a les parets de les cavernes, al litoral cantàbric i a la conca aquitana. Aquest món gairebé no va existir al sud del Pirineu, a la vall de l’Ebre, però hi van haver contactes a través de les muntanyes. El Pirineu separa dos climes contrastats. L’un, humit, és el de la façana oceànica del Cantàbric i l’Aquitània. L’altre té l’ambient sec de la vall de l’Ebre, on les influències mediterrànies fan que el clima sigui continental i àrid cap a l’oest.

Andorra està travessada pels dos climes. És un punt de transició i de pas que les poblacions paleolítiques van fer servir durant la darrera glaciació.

Després de les glaciacions

Arpó d’os azilià, 12000-9700 aC. Jaciment de la Balma de la Margineda (Aixovall). Foto: PCA/Àlex Tena.

A la fi de les glaciacions, el paleolític va donar lloc a l’epipaleolític o mesolític. El mode de vida va continuar orientat a la caça, però es va començar a incorporar la caça menor (llebres, conills, marmotes, perdius…). Així mateix, la pesca de salmons i truites va tenir una importància creixent i es van començar a recol·lectar vegetals i mol·luscs.

La diversificació alimentària va reduir l’extensió dels campaments, amb una fragmentació dels grups en unitats familiars més mòbils durant l’estació de cacera. Aquests grups van deixar d’estar vinculats als grans ramats migradors i van passar a dependre d’animals boscans, com ara el cérvol, el porc fer o el cabirol. És el procés d’azilianització, nom que prové del jaciment del Mas d’Azil (Arieja).

La balma de la Margineda

És en aquest moment que trobem evidències d’ocupació a la balma de la Margineda, a 970 m d’altura: un abric en un penya-segat calcari sobre el riu Valira, amb una volta ampla que protegeix una plataforma. La primera fase del poblament a la balma va durar dos mil anys, entre l’11700 i el 10600 aC.

Els caçadors van arribar a Andorra atrets per la cabra pirinenca, que vivia als espadats per protegir-se dels predadors. Quan la balma estava desocupada, les cabres s’hi refugiaven. Els azilians venien a caçar-les a l’inici de la tardor, quan les femelles i els exemplars joves s’agrupaven a l’entorn dels mascles que competien per l’aparellament i eren més vulnerables. Constitueixen el 96% de les restes de caça, a més de cérvols, isards i porcs fers. Els cossos s’espellaven i es tallaven a l’abric, amb ganivets de pedra, i els ossos es trencaven per extreure’n el moll. Les pells dels ungulats i els pelatges d’alguns cànids (llops o guineus) es tractaven per fer-ne vestits: s’hi han trobat punxons per perforar el cuiro i fragments d’agulles de cosir.

Balma de la Margineda (Aixovall), 12000-5300 aC. Foto: PCA/Àlex Tena.

Amplieu la informació

Accediu al relat complet en PDF sobre el tema

Comentaris recents

No s'han trobat comentaris.
This error message is only visible to WordPress admins

Error: No feed found.

Please go to the Instagram Feed settings page to create a feed.