La prehistòria és el període de la història de la humanitat previ als registres escrits.
Les valls del que avui és Andorra eren ja aleshores una via de pas per a persones i animals, un canal de comunicació al centre del Pirineu, on conflueixen el clima humit atlàntic que arriba a través de la conca de la Garona i l’ambient sec de la vall de l’Ebre.
A la balma de la Margineda, un abric sobre el riu Valira, les evidències d’ocupacions estacionals de caçadors de cabres pirinenques es remunten a 14.000 anys enrere.
Els primers pobladors i l’entorn
Les característiques geogràfiques d’Andorra van tenir molt d’impacte sobre les societats humanes des del paleolític. El fet que les valls es trobin al centre del Pirineu, entre la conca de la Garona i la de l’Ebre, va ser un factor determinant per a les poblacions de les planes veïnes que depenien de la caça i la caça, al seu torn, depenia del clima.
Els caçadors del paleolític van deixar eines i mostres d’art a les parets de les cavernes, al litoral cantàbric i a la conca aquitana. Aquest món gairebé no va existir al sud del Pirineu, a la vall de l’Ebre, però hi van haver contactes a través de les muntanyes. El Pirineu separa dos climes contrastats. L’un, humit, és el de la façana oceànica del Cantàbric i l’Aquitània. L’altre té l’ambient sec de la vall de l’Ebre, on les influències mediterrànies fan que el clima sigui continental i àrid cap a l’oest.
Andorra està travessada pels dos climes. És un punt de transició i de pas que les poblacions paleolítiques van fer servir durant la darrera glaciació.
La revolució neolítica
L’economia neolítica a l’Europa occidental és el fruit del conreu de plantes (cereals, llegums, plantes tèxtils…) i la domesticació d’animals (corder, cabra, vaca i porc), un procés que es va originar a l’Orient Pròxim fa 9.000 anys. La vaca i el porc eren escassos al Pirineu a l’inici del neolític, però els ramats d’ovelles i cabres van augmentar de seguida.
La revolució neolítica es va difondre a les costes de la Mediterrània occidental a partir del 6000 aC, des d’on va penetrar a l’interior. En el mobiliari arqueològic les innovacions principals van ser els recipients de ceràmica, els molins manuals i les destrals de pedra polida.
L’aparició de la metal·lúrgia
La metal·lúrgia del coure va aparèixer a l’Orient mitjà, a Egipte, a Ucraïna i als Balcans entre el 5000 i el 4000 aC. Cap al 3300 aC va arribar a la Mediterrània occidental. Ara bé, les fines eines de coure —fulles i agulles— no van eclipsar l’ús de la pedra.
Al voltant dels primers campaments metal·lúrgics va aparèixer, primer a l’Europa central i després a l’occidental, un ús intensiu de la sal com a conservant de la carn de porc. Es donava als ramats i es feia servir per a produir formatge. Al Pirineu, la sal procedia de fonts salines i el jaciment de sal gemma en superfície de Cardona —excepcional a Europa— s’explotava ja des del neolític.
Primera fase de poblament a la balma de la Margineda.
Les ocupacions eren estacionals i estaven relacionades amb la caça de la cabra pirinenca.
Foto: Alex Tena (Balma de la Margineda).
La revolució neolítica arriba a la Mediterrània occidental.
L’economia neolítica a l’Europa occidental és el fruit del conreu de plantes (cereals, llegums, plantes tèxtils...) i la domesticació d’animals (corder, cabra, vaca i porc).
Foto: Alex Tena (Molí manual).
Les sitges a la Margineda demostren l’activitat agrària.
Els habitants de la balma seguien sent caçadors-recol·lectors, però l’agricultura i la ramaderia de cabres i ovelles es va anar imposant progressivament.
Foto: Alex Tena (Vas cardial).
Abandonament definitiu de la balma de la Margineda.
Aquest fet es produeix quan l’economia neolítica es va escampar arreu, sobre terrenys més fèrtils i amb més insolació al llarg de l’any.
Foto: Mapa de jaciments neolítics. Departament de Patrimoni Cultural.
> Ampliar mapa
Ocupació del jaciment neolític de Juverri.
En aquesta època, es va desenvolupar una cultura original sobre el territori que s’estenia entre Andorra, la Cerdanya i l’Arieja, i que potser arribava fins al Pallars Sobirà. La ceràmica.
Foto: Alex Tena (Vas).
Enterrament de la “Dama de Segudet”.
El cos estava dipositat en posició fetal i conservava ornaments fets de denes de pedra i braçalets de closques de mol·luscs. L’aixovar funerari consistia en un vas carenat i un bol amb ofrenes.
Foto: Alex Tena (Tomba de Segudet).
Enterraments a la Feixa del Moro de Juverri.
En aquesta necròpoli s’hi van localitzar tres tombes amb tres cossos en dues d’elles: un home i una dona molt jove amb un nadó sobre l’espatlla esquerra. Duien penjolls i els acompanyava un ric mobiliari funerari.
Foto: Departament de Patrimoni Cultural (Tomba a la Feixa del Moro de Juverri).
La metal·lúrgia del coure arriba a la Mediterrània occidental.
Les fines eines de coure —fulles i agulles— no eclipsen l’ús de la pedra.
El vas campaniforme arriba al Pirineu, associat al coure.
Aquest és també el moment d’eclosió del megalitisme pirinenc. A Andorra, en canvi, no hi ha megàlits identificats amb seguretat.
Foto: Alex Tena (Ceràmica campaniforme).
La metal·lúrgia del bronze arriba a la Mediterrània occidental.
Els gravats del roc de les Bruixes són difícils de datar amb precisió, però es van fer probablement entre l’edat del coure i l’edat del bronze.
Foto: Alex Tena (Sageta de bronze).
Cultura dels camps d’urnes.
Aquesta cultura, que incinerava els morts i dipositava les cendres en recipients ceràmics, es difon juntament amb el ferro.
Foto: Cultura del camps d'urnes
> Ampliar mapa
Inici i consolidació de l’edat del ferro al Pirineu oriental.
A Andorra no s’hi han trobat camps d’urnes. Al jaciment del roc de l’Oral hi ha aparegut un braçalet de bronze, així com destrals de pedra polida: les pedres de llamp.
Foto: Alex Tena (Una pedra de llamp).
