El big bang o gran explosió és la hipòtesi més acceptada avui sobre l’origen de l’univers. La creació de la matèria, l’espai i el temps ens situen en un remot punt d’inici, fa 13.800 milions d’anys.
En aquest apartat, podràs conèixer l’aparició de les estrelles i les galàxies, la Via Làctia i el sistema solar, el planeta Terra i l’evolució dels continents. Sabràs quan va néixer la vida i com va evolucionar. Seràs testimoni de la formació del relleu i els plegaments que van donar lloc a la serralada dels Pirineus.
Del big bang al sistema solar
L’univers no pot ser reproduït experimentalment ni en podem observar d’altres; per tant, hi ha diferents hipòtesis sobre el seu origen. La més acceptada avui és la del big bang o gran explosió, que situa la creació de matèria, de l’espai i del temps en un punt determinat del no-res.
A partir de la llei d’expansió de les galàxies, els científics han calculat que l’edat de l’univers és d’uns 13.800 milions d’anys.
L'origen de la Terra
Fa 4.600 milions d’anys la Terra era un cos esfèric incandescent. El procés tardà de formació va ser provocat per molts xocs i impactes que van alliberar molta energia capaç de fondre qualsevol material. Quan es van formar els cossos planetaris no es van quedar en una distància estàtica respecte del Sol, sinó que es van desplaçar per acció de la gravetat en funció de la massa que adquirien.
La Terra es va situar a la zona habitable del sistema solar: en una estreta franja de distància respecte al Sol amb temperatures adients perquè l’aigua s’hi trobi en estat líquid.
El Paleozoic
Totes les roques, sense excepció, es van formar dins del període geològic anomenat Paleozoic, que significa «vida antiga». El Paleozoic va començar fa 540 milions d’anys, coincidint amb la màxima evolució en diversitat dels éssers vius. Va acabar fa 251 milions d’anys, amb l’extinció massiva d’espècies més gran de la història. Durant els 290 milions d’anys que va durar el Paleozoic hi va haver una enorme evolució en la vida, a més d’importants canvis en la paleogeografia dels continents.
El Mesozoic
Aquesta era geològica s’estén al llarg de 186 milions d’anys, en el període comprès entre fa 251 i 65 milions d’anys. Aquest gran lapse de temps va ser molt important per a l’evolució de la vida i també perquè es va iniciar la configuració continental que tenim avui. Al Pirineu s’hi ha conservat un important registre litològic i fòssil.
Al final del Mesozoic, la zona axial i oriental del Pirineu —on es troba Andorra— va estar sotmesa a una erosió molt important durant molt de temps, durant l’aixecament de la Serralada Pirinenca.
La formació del Pirineu
La formació de la Serralada Pirinenca va començar al Cretaci, fa 83 milions d’anys, i va acabar fa uns 20 milions d’anys. La seva evolució està vinculada a l’obertura de l’oceà Atlàntic, que va desplaçar la Placa Africana cap al nord i, al mateix temps, va empènyer la petita Placa Ibèrica cap a la gran Placa Euroasiàtica. És llavors quan les roques i els sediments existents entre la Placa Ibèrica i l’Europea van començar a rebregar-se per formar el Pirineu.
Andorra està just damunt de la Placa Ibèrica, on hi ha les roques paleozoiques, més antigues, més rebregades i fracturades. Al damunt d’aquestes roques paleozoiques hi ha les mesozoiques, que avui estan totalment desmantellades.
L’evolució humana
Els australopitecs són un llinatge d’homínids de l’evolució humana que van viure al final del Neogen i a començament del Quaternari. Hi ha múltiples espècies d’australopitecs amb un aspecte en comú: eren bípedes. Els Australopitecus afarensis —amb un crani més evolucionat, dimorfisme sexual i un aspecte esquelètic més diferenciat— van aparèixer a l’Àfrica oriental ara fa uns 3,9 milions d’anys i van evolucionar cap les primeres espècies del gènere Homo.
Les primeres restes fòssils atribuïbles al gènere Homo, associades als primers indicis d’indústria molt simple, tenen una antiguitat entre 2,6 i 2,3 milions d’anys i es troben a l’Àfrica oriental.
