La millor manera de copsar l’empremta que han deixat els nostres avantpassats al llarg dels segles
és visitant els monuments que avui dia formen part de l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra. A més, pots complementar la informació d’aquest lloc web o simplement obrir-te a noves experiències en algun dels molts museus que hi ha al país.
La Casa de la Vall va ser la seu parlamentària de 1702 al 2011, quan va entrar en funcionament el nou edifici del Consell General. Amb tot, encara s’hi celebren els actes més protocol·laris. La visita guiada a l’interior de la casa ens permet conèixer la història de l’edifici, lligada a la història del país. La casa, de finals del segle XVI, pertanyia a la família Busquets, que poc més d’un segle després la va vendre al Consell General.
La Farga Rossell només va funcionar durant tres dècades (1842-1876). Al segle XXI es va reobrir, després de reconstruir-la, com a centre d’interpretació que explica el procés de transformació del mineral de ferro en lingots i la seva comercialització posterior als mercats catalans. Un espectacle immersiu i diversos audiovisuals introdueixen el visitant en el món del ferro i, a més, també es pot gaudir in situ d’una demostració de com funcionava el martinet.
Situades a la Cortinada, a la vora del riu, la mola i la serradora de Cal Pal són un clar exemple del passat actiu de la vall d’Ordino. Daten de finals del segle XVI i principis del segle XVII, i van deixar de funcionar als voltants dels anys seixanta del segle XX. Durant la visita guiada, a la serradora es mostra com es tallava la fusta mitjançant la serra hidràulica, mentre que a la mola es pot gaudir de la transformació del blat en farina.
El Santuari de Meritxell recull la història de la devoció del poble andorrà per la seva patrona: la Verge de Meritxell. L’antiga capella dedicada a santa Maria, així com la talla romànica de la Mare de Déu, es van cremar l’any 1972. El nou Santuari, inaugurat l’any 1976, es va encarregar a Ricard Bofill. L’antiga església, d’origen romànic, es va rehabilitar l’any 1994, reconvertida en un espai de memòria col·lectiva del poble andorrà.
Sant Serni de Nagol és un edifici de dimensions reduïdes amb l’esquema arquitectònic típic de les esglésies d’Andorra del període romànic. L’acta de consagració de l’església és del 1055, quan encara no s’havia estès pel territori andorrà la influència llombarda, fet que explica la manca de decoració exterior. L’any 1978 es va descobrir l’interessant conjunt pictòric mural, de cronologia dubtosa, amb una composició molt lineal i un tractament del color influenciat per les miniatures dels beatus.
Una caminada pel nucli encampadà de les Bons ens porta fins a la petita església dedicada a Sant Romà, consagrada l’any 1164, que conserva una reproducció de les pintures romàniques del Mestre de Santa Coloma del segle XII. A més, encara hi ha restes de pintura mural romànica original, amb medallons que alternen motius vegetals d’aus. L’església també conserva pintures murals originals del segle XVI, que se sobreposen a la superfície pictòrica romànica.
Sant Miquel d’Engolasters és una església romànica d’estil llombard aixecada al segle XII i que consta d’una nau de planta rectangular de dimensions reduïdes, amb un absis semicircular i un gran campanar. De fet, l’edifici es caracteritza per la senzillesa arquitectònica i per la desproporció que hi ha entre la nau i el campanar, de 17,5 metres d’alçària. A l’interior de Sant Miquel es pot veure la reproducció de les pintures murals romàniques atribuïdes al taller del Mestre de Santa Coloma, del segle XII, que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
L’església de Santa Coloma és un edifici preromànic del segle X, al qual al segle XII s’afegeix un campanar llombard de planta circular, un dels pocs exemplars d’aquestes característiques al Principat. L’edifici estava decorat amb pintures murals romàniques del segle XII realitzades pel taller del Mestre de Santa Coloma que, després d’un periple en mans de col·leccionistes i museus forans, van retornar a Andorra el 2007. El temple conserva una talla romànica de fusta policromada de la Mare de Déu del Remei. També hi destaca un retaule barroc del segle XVIII, realitzat pel mestre d’Adrall i dedicat a Santa Coloma, patrona de l’església.
L’església de Sant Climent de Pal conserva part dels seus elements originals romànics, dels segles XI i XII, tot i que després va experimentar algunes transformacions profundes. La planta és rectangular i l’absis original d’època romànica, segurament semicircular, no es conserva. Avui hi trobem un absis de planta quadrada de finals del segle XVII i principis del XVIII.
L’històric edifici, construït el 1938, va ser el primer centre emissor de Ràdio Andorra, la ràdio espanyola que va emetre des del Principat fins als anys 80 i la freqüència de la qual arribava molts quilòmetres enllà. En plena Segona Guerra Mundial, la llegenda diu que les cançons que es dedicaven eren missatges encriptats. Als anys 50 i 60, Ràdio Andorra i les seves locutores, conegudes com les “mademoiselles Aquí”, van esdevenir tot un fenomen.
L’església de Sant Joan de Caselles és una de les que més bé ha conservat els seus orígens romànics. L’edifici va ser construït entre els segles XI i XII i segueix l’esquema arquitectònic característic de les esglésies romàniques d’Andorra: nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil llombard. També conserva dos porxos dels segles XV i XVI. A l’interior es poden veure els vestigis d’una majestat romànica d’estuc del segle XII i el retaule, de l’any 1527, és d’una gran qualitat artística, amb influències del renaixement italià i el germànic.
La Casa d’Areny-Plandolit és un dels museus més emblemàtics del país. La casa pairal és del segle XVII, però la majoria de les estructures de l’edifici són de mitjan segle XIX, moment d’auge econòmic de la família gràcies a la figura de Don Guillem d’Areny-Plandolit, tercer baró de Senaller i Gramenet. Els menjadors, la sala noble, la sala de música, els elements de defensa, els cellers, la biblioteca o la capella reflecteixen les diferències amb la resta de la societat andorrana.
La història de l’Hostal Valira es remunta a la dècada dels anys 1930, quan els monjos de Montserrat, a través de l’empresa Cultural Andorrana, SA, i amb uns objectius educatius i de gestió de l’aigua termal, van promoure diversos edificis a la zona d’Escaldes: el garatge Valira, l’Escola Meritxell i l’Hostal Valira, amb la seva famosa pèrgola. Per la qualitat arquitectònica, és un exemple rellevant de l’arquitectura del granit, motiu pel qual està protegit. A més, va ser un dels establiments hotelers i termals més antics d’Andorra. Actualment, és un edifici d’habitatges de luxe i als baixos acull el Museu Carmen Thyssen Andorra.
L’església actual, reformada als anys setanta del segle XX, ha estat aixecada damunt d’una construcció medieval que ja havia estat modificada al segle XVII. El santuari també va ser transformat al segle XIX i a principis del segle XX. Amb tot, durant anys ha estat la casa de la patrona de Sant Julià de Lòria, la Verge de Canòlich, talla del segle XII, que ara reposa a l’església parroquial.
