Surt de l’entorn virtual i descobreix, amb cada nova passa, uns paisatges plens d’història.
Els itineraris són recorreguts que, a través de testimonis materials i immaterials, permeten aprofundir en el coneixement d’un tema i interpretar-lo en la seva complexitat.
Posa’t el calçat més còmode que tinguis i prepara’t per fer camí.
La Ruta del Ferro a Andorra forma part de l’itinerari transfronterer Ruta del Ferro als Pirineus, que inclou instal·lacions de Catalunya, Aquitània, l’Arieja, Guipúscoa i Biscaia. A Andorra, l’itinerari convida a descobrir els elements vinculats al procés d’obtenció, transformació i comercialització del ferro. Els punts d’interès estan repartits pel territori i permeten descobrir una de les activitats econòmiques més importants que es van desenvolupar a Andorra des de principis del segle XVII fins a finals del segle XIX: mines, carboneres i fargues són alguns exemples dels punts de l’itinerari.
L’itinerari de l’hàbitat rural inclou la visita a la Casa Rull de Sispony, la Casa d’Areny-Plandolit d’Ordino i la Casa Cristo d’Encamp. El recorregut permet conèixer la cultura tradicional andorrana, fonamentada en l’explotació intensa i racional dels recursos que oferia temps enrere la muntanya.
A les societats tradicionals pirinenques, com l’andorrana, la casa ha estat un model domèstic que s’explicava en relació amb el territori i que funcionava com una unitat de residència, de producció agropastoral i de consum.
L’activitat del Camí hidroelèctric d’Engolasters permet visitar les instal·lacions de captació d’aigua que alimenten la central hidroelèctrica. Aquesta activitat ens dona la possibilitat de fer una ullada als orígens dels grans treballs que es van dur a terme a Andorra als anys 1930: des de l’esforç que va suposar construir totes les instal·lacions situades al voltant de l’estany d’Engolasters fins a les repercussions que van tenir per a la societat andorrana de l’època.
L’itinerari de l’arquitectura del granit consta de diverses parades que mostren edificis que pertanyen a aquesta tipologia d’arquitectura, que es caracteritza pel fet d’usar el granit com a element constructiu principal. Aquest corrent arquitectònic, que va sorgir a principis dels anys 30 i es va allargar fins als anys 60 del segle XX, va comportar un canvi en les tècniques constructives, ja que es va passar de la casa feta de pedra i posteriorment arrebossada (només les cases fortes) a la casa en què la pedra (el granit) pren un paper protagonista.
Les estructures de pedra seca són el testimoni de la construcció del paisatge. Des dels fons de vall fins als colls més alts, les diferents tipologies d’edificis i l’organització dels espais definits pels conjunts arquitectònics il·lustren les transformacions de l’economia andorrana. L’arquitectura en pedra seca, tècnica de construcció basada a emprar de lligam res més que la força de gravetat de les pedres, és omnipresent en la configuració del paisatge agrari i ramader de les valls d’Andorra.
Per celebrar el 25è aniversari, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va organitzar l’any 1991 un simposi d’escultura a l’aire lliure que va significar la instal·lació, en paisatges rurals i urbans, d’un conjunt d’escultures d’artistes de renom internacional i de gran interès artístic i paisatgístic. Recomanem als amants de l’art contemporani que visitin aquesta proposta, juntament amb les escultures de la ruta del ferro i altres elements escultòrics que trobem repartits per tot el territori.
Aquest itinerari per la Vall del Madriu-Perafita-Claror, bé inscrit a la Llista del patrimoni mundial, convida a la descoberta dels darrers cinc segles d’història d’aquest paisatge cultural. Del 1732 al 1845, una farga a la catalana va treballar a la part alta de la vall. Llavors, pastors, agricultors, carboners, traginers i fargaires compartien el mateix espai. La identificació dels testimonis materials que ens han llegat permet entendre l’explotació dels recursos de la vall i interpretar-ne l’evolució.
