Del big bang fins avui  > Prehistòria  >  La revolució neolítica
Prehistòria
La revolució neolítica
Molí manual. Foto: Alex Tena
Molí i mà de molí de granit, 4000-3800 aC. Jaciment de la Feixa del Moro (Juberri). Foto: PCA/Àlex Tena.

L’economia neolítica a l’Europa occidental és el fruit del conreu de plantes (cereals, llegums, plantes tèxtils…) i la domesticació d’animals (corder, cabra, vaca i porc), un procés que es va originar a l’Orient Pròxim fa 9.000 anys. La vaca i el porc eren escassos al Pirineu a l’inici del neolític, però els ramats d’ovelles i cabres van augmentar de seguida.

La revolució neolítica es va difondre a les costes de la Mediterrània occidental a partir del 6000 aC, des d’on va penetrar a l’interior. En el mobiliari arqueològic les innovacions principals van ser els recipients de ceràmica, els molins manuals i les destrals de pedra polida. A l’inici del neolític al Pirineu, aquestes destrals eren escasses i més aviat petites. Amb l’extensió de les rompudes dels boscos per a l’aprofitament agrícola i ramader del territori, les destrals es van fer més grans i apareixen més sovint.

El neolític antic es va escampar ràpidament des de les colònies del litoral cap a les societats de caçadors-recol·lectors mesolítics. No se sap si va ser una penetració armada —colons en conflicte amb els indígenes— o bé si es va produir un intercanvi de béns, amb l’adopció de la cria de l’ovella i després de l’agricultura: un procés d’aculturació.

Els primers agricultors i ramaders

Vas cardial. Foto: Alex Tena
Fragment de vas hemisfèric amb decoració cardial, 5470-5320 aC. Jaciment de la Balma de la Margineda (Aixovall). Foto: PCA/Àlex Tena.

Entre el 5500 i el 4500 aC, la balma de la Margineda és el testimoni dels primers agricultors i ramaders d’Andorra.

El clima era temperat, amb un bosc de roures, avellaners, oms, til·lers, aurons, besurts, arços i clops. El pi negre va recular en favor del pi roig i els avets, amb boix grèvol i heura. Aquest bosc encara no havia estat alterat per les boïgues o cremes agrícoles, que són amb prou feines perceptibles al voltant del jaciment. Els pòl·lens de cereals conreats hi són absents: aquest fet suggereix que els conreus  —pèsols i cereals— es feien a la vall del Segre.

Els habitants de la balma continuaven sent caçadors-recol·lectors, però l’agricultura i la ramaderia de cabres i ovelles es van anar imposant progressivament. La caça de la cabra, el cérvol i el porc fer era encara important, així com la recol·lecció de caragols. Al jaciment s’hi han trobat també closques d’avellanes i uns escassos aglans de roure. Es collien aranyons i gaverneres. La pesca era una activitat marginal.

Les sitges excavades durant els darrers segles del neolític antic a la Margineda —entre el 5000 i el 4500 aC— demostren que hi havia activitat agrària, amb l’emmagatzematge dels excedents. La balma de la Margineda es va abandonar cap al 4500 aC, quan l’economia neolítica es va escampar arreu, sobre terrenys més fèrtils i amb més insolació al llarg de l’any.

Una cultura pròpia: el juverrià

A Juverri (Sant Julià de Lòria) es va excavar un extens jaciment neolític a l’aire lliure, en un replà muntanyenc, fèrtil i assolellat, a uns 450 m sobre el Valira, on les condicions per a l’agricultura eren millors que no pas al fons de la vall. Al jaciment de Juverri, que va ser ocupat després de l’abandó de la balma de la Margineda, s’hi han documentat aportacions de sediments per compensar el pendent, fonaments de murs de pedra i forats de pal, així com tres fons de cabanes excavats al sòl, llars de foc en cubeta i nou grans sitges per conservar els cereals.

El jaciment de Juverri demostra que, als replans més elevats sobre la vall, s’hi va produir la sedentarització dels agricultors, quan les societats pageses van accelerar la transformació del medi. L’ocupació del jaciment es va produir en dos períodes: el primer, entre el 4500 i el 4350 aC, i el segon, entre el 4325 i el 4000 aC.

A partir del 4500 aC, es va desenvolupar una cultura original sobre el territori que s’estenia entre Andorra, la Cerdanya i l’Arieja, i que potser arribava fins al Pallars Sobirà: el juverrià. La ceràmica era complexa, amb recipients de formes globuloses, fons arrodonits o estrets, i amb decoracions que recorden formes més tardanes. A Juverri, a més, hi havia un taller d’elaboració d’eines amb roques dures locals, per a ús propi i també per a l’intercanvi que, en aquesta època, és a més llarga distància.

Cerámica bigoti. Foto: Alex Tena
Detall de la decoració d’una tenalla, 4000-3800 aC. Jaciment de la Feixa del Moro (Juberri). Foto: PCA/Àlex Tena.

Sepultures neolítiques a Andorra

Tomba de Segudet. Foto: Alex Tena
Individu femení inhumat amb braçalets de pectuncle, 4325-4050 aC. Jaciment de la tomba de Segudet. Foto: PCA/Àlex Tena.

A Segudet (Ordino) s’hi va localitzar la tomba d’una dona, datada entre el 4300 i el 4000aC. Es tracta de la primera sepultura trobada a Andorra, del tipus de sepulcre de fossa: tombes excavades al sòl, delimitades per lloses. El cos estava dipositat en posició fetal i conservava ornaments fets de denes de pedra i braçalets de closques de mol·luscs marins. L’aixovar funerari consistia en un vas carenat, típic del neolític mitjà, i un bol amb ofrenes de mel, productes làctics i cereals, cosa que fa pensar en una extensió de l’agricultura cap a les valls del nord d’Andorra.

A la mateixa altura (1335 m), la necròpoli de la Feixa del Moro de Juverri (Sant Julià de Lòria) es composa de tres tombes d’una arquitectura més consistent, amb caixes fetes de pesades lloses d’esquist plantades en vertical i recobertes per unes altres lloses gruixudes. Aquí s’hi van trobar tres cossos: un home i una noia molt jove amb un nadó sobre l’espatlla esquerra. S’alimentaven principalment de cereals, amb una proporció de carn, probablement del ramat domèstic, relativament important. Duien penjolls i els acompanyava un ric mobiliari funerari, format per punxons d’os, ganivets de sílex i destrals de pedra. Les dades genètiques determinen que els tres individus estaven emparentats. Les datacions situen el seu enterrament cap al 3900 aC.

Saps què és una pedra de llamp?

És una destral neolítica de pedra polida. S’anomena així perquè, antigament, a Andorra i en molts altres llocs d’Europa, es creia que a la punta dels llamps hi havia una pedra que, en caure, s’enfonsava a la terra.

Destral-neolítica-Foto-Alex-Tena
Destral de pedra polida procedent de la cista 2, 3950-3660. Jaciment de la Feixa del Moro (Juberri). Foto: PCA/Àlex Tena.

Amplieu la informació

Accediu al relat complet en PDF sobre el tema

Comentaris recents

No s'han trobat comentaris.