Del big bang fins avui  > Època Moderna 
Del big bang fins avui
Època moderna

L’evolució política d’Andorra a partir del segle XVI no va ser totalment diferent de la dels països del voltant, però no va ser tampoc una rèplica: hi va haver una construcció estatal pròpia. L’Estat va adaptar-se al canvi d’escala i a la llunyania dels centres de decisió, que van transformar els veïns en poderoses monarquies.

Enric IV de França va ancorar Andorra al domini reial el 1607. A partir d’aleshores, els interessos polítics d’un dels consenyors eren els de l’estat més poblat d’Europa. La Seu d’Urgell va viure un trasbals similar. El dret de mecenatge que permetia al rei catòlic nomenar qualsevol bisbe de la seva elecció a partir del 1523 va vincular el bisbat d’Urgell a les polítiques dels Àustries.

Escut de la família Busquets a la porta de la Casa de la Vall. 1580.
Escut de la família Busquets a la porta de la Casa de la Vall, 1580. Foto: PCA
Època moderna

El llarg segle de les bruixes (s.XVI)

La repressió de la bruixeria a Europa i Amèrica va ser una qüestió política, amb tribunals excepcionals o ordinaris com a braç armat. Aquest fenomen era l’expressió de conflictes socials: sovint els judicis s’iniciaven amb denúncies per part de veïns i familiars, contra dones més aviat grans, vídues o de mala fama.

El gran nombre de plets conservats a Andorra és excepcional a Europa. Entre 1420 i 1689 es van iniciar 110 judicis. Els veïns van denunciar enverinaments, encanteris, assassinats, infanticidis i comerç amb el diable. La proximitat familiar amb altres dones acusades de bruixeria en el passat també era motiu de sospita. Les denúncies de culte al dimoni es van instal·lar en la ment de la gent, mostrant un món permeable a creences i pors.

Joana Call va ser esquarterada per bruixa el 1471. ANA / Fons del Tribunal de Corts 5948 fol. 14v.
Joana Call va ser esquarterada per bruixa el 1471. ANA / Fons del Tribunal de Corts 5948 fol. 14v.
Època moderna

Un Renaixement tardà

Les manifestacions artístiques que defineixen el Renaixement —caracteritzades per l’humanisme i l’emmirallament en els models de l’antiguitat clàssica— van arribar tard a Andorra. Així, es considera que tot el segle XV i fins al primer terç del XVI predominen les formes del gòtic tardà, mentre que les que podem considerar pròpiament renaixentistes s’entendrien entre el segon terç del segle XVI i les darreres dècades del XVII.

A Andorra, tant el Renaixement com el Barroc es manifesten, més que en l’arquitectura, en els retaules. Els retaules són elements centrals en l’ornamentació dels temples, mostres de poder econòmic i aparadors de la doctrina. Les vides dels sants patrons de les parròquies hi tenen un protagonisme destacadíssim, amb una iconografia on predominen les representacions de Crist i de la Verge Maria, complementades per altres figures de sants, com sant Sebastià, sant Roc i santa Bàrbara.

Detall de la predel•la de Sant Joan de Caselles, d’un Gòtic tardà. Segle XVI. Autor: Alex Tena.
Detall de la predel·la de Sant Joan de Caselles, d’un Gòtic tardà. Segle XVI. Foto: PCA /Alex Tena.
Època moderna

El segle de ferro (s.XVII)

El segle XVII va viure una crisi política de llarga durada: els conflictes i l’actuació de les autoritats contra els privilegis van ser esculls en la confiança que els andorrans podien tenir en el poder absolut. La Guerra de Successió va ser alhora la culminació i el clímax d’aquest procés.

Amb tot, el comerç es va veure afavorit per l’estat de guerra: la neutralitat andorrana oferia oportunitats per proveir els bel·ligerants de banda i banda. Així, els habitants de les Valls gaudien del privilegi de comerciar amb França, fins i tot en temps de guerres contra Espanya. Però les dificultats comercials eren cada cop més fortes. El virrei de Catalunya va suspendre els privilegis el 1637 i va prohibir el comerç amb França i Espanya.

Confirmació del rei Lluís XIV dels privilegis del dret de lleuda i de pas. Any 1644. ANA / Fons Arxiu de les Set Claus 1235.
Època moderna

El barroc andorrà

Contràriament al que va passar amb el gòtic i el Renaixement, el Barroc va arribar a Andorra força aviat, a començament del segle XVII, i va perdurar fins a les acaballes del segle XVIII. Coincideix, a més, amb un període de creixement econòmic i demogràfic. El Barroc andorrà es caracteritza per una contenció en les formes, sobretot pel que fa a l’arquitectura.

Retaule barroc de la Mare de Déu del Carme. Segle XVIII. Autor: Alex Tena.
Retaule barroc de la Mare de Déu del Carme a la Massana. Segle XVIII. Foto: PCA / Alex Tena.
Època moderna

L’Andorra del Manual digest (s.XVIII)

El període 1600–1748 és crucial per a la història d’Andorra. Andorra va prendre una trajectòria basada den l’afirmació de la singularitat del país i la seva neutralitat a partir d’un ordre tradicional que emmascarava les desigualtats polítiques, econòmiques i socials a les Valls, amb un bloqueig institucional en benefici de les grans cases. És el que es va plasmar en el Manual digest de les Valls Neutres d’Andorra, del 1748.

Amb el Manual digest de les Valls Neutres d’Andorra, el seu autor, Anton Fiter i Rossell pretenia il·lustrar i dotar d’armes legals els governants andorrans, proclamant la neutralitat com a principi fonamental de l’Andorra moderna i base de la seva sobirania.

El “Manual digest de les Vall d’Andorra”, d’Anton Fiter i Rossell. Any 1748. ANA / Fons Arxiu de les Set Claus 7.
Època moderna

Una nova mirada sobre Andorra

La primera representació d’Andorra com a entitat diferenciada és la Carte de la vallée d’Andorre, de l’any 1717. Un altre mapa, en aquest cas espanyol i produït a efectes fiscals pel cartògraf català Josep Aparici l’any 1720, també la mostra com una entitat separada: són representacions que mostren l’existència d’una Andorra geogràfica, un pas important en el reconeixement de l’Andorra política a partir del segle XVIII.

Andorra no va esperar que els estats veïns li dibuixessin les fronteres. El procés de marcació de límits era una qüestió política de les comunitats andorranes. Fixar límits és l’origen de l’Andorra política com a entitat que va unir les sis parròquies d’Andorra.

Edició de 1769 del mapa elaborat pel cartògraf català Josep Aparici i Fins l’any 1720, en què Andorra apareix com a entitat geogràfica separada.
Edició de 1769 del mapa elaborat pel cartògraf català Josep Aparici, en què Andorra apareix com a entitat geogràfica separada. Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Època moderna

L’art del Set-cents

Sense l’eufòria constructiva del segle anterior, l’erecció de retaules al segle XVIII va baixar d’intensitat, tot i que, des del punt de vista de la qualitat artística, hi ha peces molt notables. Del 1707 és el retaule dedicat a Sant Joan que hi ha a l’església parroquial d’Andorra la Vella. Cap a mitjan segle es va fer el petit retaule de la Verge i Sant Esteve de la parroquial d’Ordino.

Al Mestre del Tremat se li atribueixen tres obres a Andorra, realitzades durant la tercera dècada del segle: el retaule de Sant Antoni del Tremat, el major de Sant Serni de Llorts i el de la Mare de Déu del Carme de la Massana. El retaule major de l’església de Santa Coloma (1741-1750) és obra de l’escultor conegut com a Mestre d’Adrall i el daurador és Simó Ruaix.

Detall del retaule major de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Segle XVIII. Autor: Alex Tena.
Detall del retaule major de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Segle XVIII. Foto: PCA / Alex Tena.

Comentaris recents

No s'han trobat comentaris.