El període 1614-1622 va marcar el punt àlgid de la cacera de bruixes a Catalunya, amb centenars de dones processades en les viles i ciutats de la plana i en les diverses senyories pirinenques, coincidint amb una sèrie de desastres climàtics que feren multiplicar les acusacions populars per bruixeria entre la gent del Principat català. En aquell context, les valls d’Andorra van viure també el seu particular episodi represiu de grans dimensions, el qual s’inicià l’estiu de 1621 i acabà comportant el processament d’una trentena llarga de dones en l’espai de pocs mesos. Aquell episodi s’incià amb una concòrdia signada entre els veguers i el Consell de la Terra, seguida de l’obertura d’accions judicials que quedaren també registrades en els llibres comptables del Consell, el qual es feu càrrec del cobrament de les multes de 25 lliures imposades a les condemnades. Aquell episodi, que marca el zènit de la persecució andorrana, tindria un segon rebrot l’any 1629 coincidint amb l’extensió d’una mortífera epidèmia per les valls. En aquella ocasió, una dotzena de dones foren detingudes i condemnades, amb les consegüents confiscacions de béns per sufragar el pagament de les 25 lliures estipulat en la concòrdia de 1621.