Amb posterioritat a l’intens episodi represiu de 1621-1629, la cacera de bruixes aniria perdent intensitat a les Valls d’Andorra fins a desaparèixer definitivament durant el segle XVII. Al llarg d’aquells anys, les corts recolliren tes-timonis en alguna ocasió contra dones sospitoses de bruixeria i assenyalades com a bruixes pels seus veïns i veïnes, però ja no es tornà a dictar cap sentència de mort. Més enllà d’aquelles acusacions puntuals, no es tornaria a produir un episodi represiu de grans dimensions com els que havien afectat les valls amb anterioritat, malgrat la pervivència de l’estigma vinculat a deter-minades cases o famílies andorranes durant generacions.