L’any 1551 tingué lloc un intens episodi repressiu contra la bruixeria a les valls d’Andorra, protagonitzat pel veguer de la casa de Foix i pel jutge de les valls Bernadí Coromines. Les corts s’iniciaren el mes d’abril d’aquell any i anaren acompanyades d’una crida pública dels veguers, anunciant que suspenien qualsevol guiatge o assegurança sobre ela habitants de les valls i establint l’obligació de denunciar a totes aquelles persones sospitoses d’haver comés el crim de bruixeria. Durant els mesos següents, un bon nombre de dones foren detingudes, jutjades i condemnades a mort pel tribunal de corts seguint uns procediments totalment allunyats de l’ordre del dret, fet que provocà reaccions crítiques com la del jurista urgel·lità Pere Abella. La magnitud de la tragèdia i els abusos comesos per part dels oficials de justícia, acabaren motivant una súplica dels prohoms d’Andorra a principis del mes de juny, en la qual demanaven al seu senyor, el comte de Foix i rei de Navarra, que deixés de confiscar els béns de les condemnades, ja que allò estava provocant la total destrucció de moltes cases i famílies andorranes.