Durant les corts de 1471 s’inicià la primera gran persecució contra la bruixeria docu-mentada a les valls d’Andorra. En aquella ocasió, almenys una vintena de dones foren assenyalades i jutjades com a bruixes pel tribunal de corts, essent denunciades pels seus propis veïns i veïnes com a «bruixes i metzineres» suposadament responsables de les malalties i morts ocorregudes en les diverses comunitats. Les característiques d’aquella primera cacera marquen la pauta seguida pel tribunal andorrà al llarg dels segles següents: predomini de dones entre les acusades, paper central de la fama i el rumor en les acusacions veïnals, subversió de l’ordre del dret i abús del turment judicial per obtenir confessions, predomini de l’infan-ticidi i l’emmetzinament entre els càrrecs imputats, i coherència del constructe demo-nològic relatiu a l’aplec diabòlic o sabbat.